Ara són els embrions

Quan escric aquesta columna no tenim més informació de la notícia apareguda el 19 de març (el dia del pare, casual) i la del 25 de març sobre l’esbor­rany de la futura llei de fertilitat que està preparant el Govern de DA, que fixa que els embrions que s’utilitzen per a la reproducció són com fetus i per tant no es poden destruir. A banda de l’estupor que provoca la notícia més enllà de les conseqüències que té en relació amb la inversió estrangera representant un fre a la proposta d’una clínica de reproducció assistida, et crea el dubte de si es tracta d’ignorància supina o que estem davant d’uns responsables polítics amb uns tabús religiosos que els fan perdre el món de vista.

No és cap misteri que l’embrió és des del primer moment una cèl·lula viva amb el genoma humà complet, però científicament parlant no és un ésser humà. Ho és quan el sistema nerviós i l’escorça cerebral estan desenvolupats, i és capaç –i està conscient– de percebre estímuls sensorials. Abans és un organisme multicel·lular que està viu, però no és encara un ésser humà.

La recerca amb embrions va lligada a la reproducció assistida.

Les persones han de poder triar què fer amb els embrions que ja no volen: donar-los en adopció, destinar-los a la recerca o destruir-los. Tornem a topar amb la impossibilitat de decidir ja no sobre el dret de tirar endavant o no un embaràs, sinó de fer impossible la reproducció assistida i la recerca biomèdica. La funció real de l’Estat és legislar per protegir els drets i l’accés als recursos que millorin la qualitat de vida de les persones.

A tot això, voldria saber l’opinió del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra, òrgan consultiu que assessora el Govern, la comunitat científica i la societat en general, per anticipar-se, no allunyar-se, en la presa de decisions en l’avenç de la biologia i la medicina.