Longevitat amb salut

La prova pilot d’aquestes dar­reres setmanes al centre de salut de Canillo, preveient ampliació d’horari d’atenció amb la correspondència escaient de personal, ha pres fi. Caldrà fer una anàlisi acurada dels resultats comparant-los amb els objectius, però penso que el balanç no pot deixar de ser positiu. Almenys així ho ressentim els usuaris. En primer lloc per la professionalitat i humanitat de les protagonistes. Ja que és important rebre aquesta assistència adequada a les necessitats; a voltes al centre de salut i a voltes al mateix domicili. Els serveis de proximitat també milloren el nivell de qualitat de vida, precisament perquè s’atansen a l’usuari i el coneixen. Posats a completar els nostres desitjos, penso que s’han d’evocar dos aspectes que contribuirien a fer més sostenibles aquests serveis que són necessaris i que han esdevingut indispensables, però que tenen uns costos que cal poder assumir.

Un d’ells és la desitjada cooperació i coordinació amb els serveis socials, on també tenim la sort de trobar bons professionals, però que darrerament han anat i vingut entre institucions. D’aquests, existeix una mena de creença urbana que sols se n’ha d’esperar canal d’ajut econòmic, i sovint, això és el que s’hi cerca. Però no sempre és així.

Perquè l’altre aspecte que crec que, plegats, hem de treballar és millorar la coneixença de totes les possibilitats d’atenció en els seus diversos vessants. Incloent el de l’atenció domiciliària, de l’ús proporcionat dels serveis sanitaris, i de l’educació i l’adquisició de bons hàbits, amb comunicació i diàleg de tots els interventors, professionals dels diferents àmbits, i usuaris i familiars de referència. Hàbits anant des de l’alimentari fins a la valoració i atenció de símptomes, passant per exercicis físics. Confiant que tot plegat ben aviat es potenciï amb un centre de dia. Cuidar-se és benestar per a un mateix i estalvi per a la societat.