El mercat re­gu­larà el mercat

El 14 de març passat, malgrat la gran atenció que hi vaig posar, no vaig poder veure un entusiasme generalitzat envers la celebració del Dia de la Constitució, votada pel poble andor­rà el 14 de març de l’any 1993. Al meu voltant vaig copsar un fort sentiment de desencís per part dels meus amics, que veuen un futur incert. No sabem on anem, però anem; cap on no sé sap, però res de bo, asseguren. Es desconfia totalment dels polítics, són una plaga, es diu.

Què està passant? Després de llegir el text constitucional, debatent-lo amb profunditat, amb entusiasme, aquell 14 de març vaig votar el text amb la profunda creença que la Constitució és garantia de futur. Què ha passat? Molt senzill: d’ençà d’aquell 14 de març fins a dia d’avui, semblaria ser que només dos caps de Govern la van votar. El text constitucional va donar pas a la ter­­rible frase “el mercat regularà el mercat”. Es va obrir la veda, bancs, tabaquers, comerciants, promotors... Via lliure, mentre alguns s’enriquien, cap polític va pensar en la Padrina. Tant se val que si la pobra Padrina ha perdut els seus estalvis i ha passat d’una vida normal acomodada i digna a la pobresa. Li queden els ossos, no es pot cuidar, no hi ha diners ni per a les seves malalties ni salari, i cobrarà una pensió de misèria. No pot fer front al cost de la vida, no pot fer front al lloguer, li ho han pres tot... Pobra Padrina, que ha de pensar a veure la venda del seu patrimoni a mans estrangeres, mentre que el seus nets, que mai en la història d’Andorra havien tingut tants estudis, ens deixen, no els fem confiança, ens estimen més els forasters... No, senyors, aquest camí no és el bo, hem de llegir o rellegir la Constitució, fer fora tots aquests polítics que ens han portat per aquest camí del desastre, hem de ser valents i crear un partit de gent nova, de gent que respecti i actuï pel bé de tota la ciutadania andorrana, aquesta és la solució.