'Living in Las Vegas'

Estem a les portes de saber per on caurà la bola de la ruleta i si serà negra, blanca, par, impar o passa. Penso que la decisió final anirà lligada i fortament compromesa amb el que anomenaré l’equilibri institucional nord-sud. Estem immersos en unes negociacions d’encaix a Europa, amb unes imputacions econòmiques transcendentals per a Andorra i el nostre padrí ad hoc, que és qui ens pot guiar mitjançant un còmode i segur acompanyament, mana al nord i és summament influent a Europa. El nostre Copríncep francès de ben segur ens haurà aconsellat i/o obligat a ser molt curosos amb el protocol i determinació en el tema casino. Fins i tot, Emmanuel Macron voldrà vigilar i controlar de primera mà que no descar­rilem des de les marcades línies vermelles del presumpte delicte de blanqueig de capitals, recentment incorporat al nostre marc legal. Aquest fet ens dona una idea clara de per on pot anar la selecció de l’operador. Aquesta tesi que exposo pot semblar agosarada com a punt de sortida per escollir el tipus i nacionalitat del casino, no obstant això, entenc que aquest escenari exposat és coherent i entenedor. La Llei del joc, i tanmateix el plec de bases, preveuen un sol operador, és a dir, un sol casino. Penso que en un nucli econòmic i turístic consolidat i també en plena evolució d’ar­ranja­ment i ordenament ur­banístic com és el Pas de la Casa que és una conurbació aïllada i segregada de la resta del país, seria interessant d’atribuir-li també un segon equipament dedicat al joc d’atzar. Soc conscient que arribo tard i malament, ja que sembla que Govern ho té molt clar i vol un “monoequipament” perquè com diu aquella dita: no convenceràs mai un ratolí que un gat negre porta bona sort. Per a qui no ho havia entès, aquest ratolí és bicèfal i té dues cares: la de l’Executiu i la del cap d’Estat. La gran incògnita és la ubicació del nou Las Vegas del Pirineu. Això però, a Macron li és indiferent.