Fer conviure neu i trànsit

Sense haver tornat a viure les grans nevades de fa trenta anys i més, el d’enguany ha estat un hivern força rigorós.

El trànsit ha millorat d’ençà els darrers anys però, per tenir el nostre país la neu com a emblema, penso que encara podríem ser més acurats per obtenir un millor resultat per evitar moments de paràlisi viària.

Probablement l’organització i els controls dels equipaments dels vehicles encara es poden millorar, per exemple escollint més bé els indrets i les modalitats de seguiment per obtenir resultats més àgils, més ràpids i sobretot més eficients; però també crec que cal millorar el civisme ciutadà. Potser una de les maneres seria potenciar l’educació viària insistint no només en la necessitat dels equipaments, sinó també en la necessitat de saber avaluar les pròpies possibilitats, no prenent riscos ni tenint actuacions agosarades, que, sent perilloses per a tots, comporten greus i nefastes repercussions en el trànsit per carretera.

Pel que fa a les sortides del país, ens hem tornat a trobar amb els tancaments del costat francès amb relació als quals fa temps que es diu que s’està treballant; però han sovintejat aquest hivern unes altres molèsties que, estic segura, es podrien haver temperat amb més coordinació i informació.

Diverses han estat les ocasions en les quals s’ha hagut de provocar la baixada de l’allau de l’Hospitalet-près-l’Andorre per causa de la important acumulació de neu. Però la comunicació entre els serveis viaris andorrans i els francesos sembla haver estat inexistent, perquè els usuaris ens hem trobat successivament amb la carretera tallada a la duana francesa, i no abans, quan s’han disparat tirs per provocar la baixada de l’allau; o bé que en preguntar amb relació a tals intervencions als serveis de Mobilitat andorrans, se’ns ha respost amablement que no es disposava de cap informació amb relació a quan s’efectuarien els tirs ni a quant de temps podien durar.