Set anys i mig

Falta poc per als set anys i mig de Govern de DA, set anys i mig del “Govern dels millors”, i el balanç que en podem fer és no menys que desastrós. La situació del comerç és molt precària, l’hostaleria treballa una mitjana de cent dies l’any. El tema estrella de les negociacions amb la Unió Europea, el tabac, cada dia trontolla més. Vàrem començar amb unes franquícies garantides per als pròxims 20 anys i estem en una situació en què el Copríncep francès, el senyor Macron, ens diu que ell no és el Pare Noel, i tornem a un assetjament policial com el dels vells temps. El sector bancari andor­rà està tocat de mort, però el govern del senyor Toni Martí continua afirmant que Andor­ra va bé, i en el cas que la mateixa Cambra de Comerç es posicioni en contra del Govern, doncs mireu: una subvenció de 600.000 euros, un salari per al president i tot arreglat. Tenim el mateix senyor Pantebre sortint a la palestra dels mitjans de comunicació en contra dels sindicats, deixant clar que no toquen de peus a terra per demanar dos dies de festa setmanal per als treballadors, per demanar un cap de setmana de festa setmanal per als que hagin de treballar dissabte i diumenge, i encara menys, per demanar la 13a paga extra per als treballadors de la privada. El nou president prefereix un aeroport internacional, per no tocar de peus a terra. I és que 600.000 euros donen per a molt. Penso que alguns estarien molt millor callats, i és estrany que no parlin quan haurien de parlar, per la defensa de les bones pràctiques empresarials. Però en fi, amb aquestes actituds no fan cap favor a l’entitat que representen, pagant favors polítics farien millor de plegar del càrrec que ocupen quan encara tenen credibilitat i anar-se’n a formar part de la formació política, total es defensa els mateixos interessos i no s’ha de mossegar la mà que els dona de menjar. Tampoc hem d’oblidar que Andorra és petita, i tots ens coneixem per sort o per desgràcia.