Zona de confort

El confort és un dels desitjos més preuats dels éssers humans. Tendim a deixar-nos seduir per la comoditat de viure amb allò que sabem fer, de les coses que dominem. Ens envoltem de les persones amb qui tenim feeling o una fàcil comunicació, ens afer­rem als treballs i tasques que dominem, ens divertim amb allò que per a nosaltres és habitual, gaudim amb el tipus de lectures que estem acostumats, practiquem els esports que hem après de petits… I ens incomoda el descobriment, el fet d’haver d’idear i lluitar per endinsar-nos en noves activitats, en nous projectes, noves vivències, noves sensacions. La zona de confort crea addicció, és temptadora, agradable, còmoda, però a la vegada malvada. No sortir de la zona de confort pot arribar a convertir-se en una gran barrera i limitació personal, ja que perdem l’oportunitat d’enfrontar-nos a nous reptes, viure noves experiències, o fins i tot conèixer gent nova. No abandonar mai l’entorn conegut farà que disminueixin progressivament les nostres habilitats, i que les nostres expectatives es redueixin cada vegada més. I això no seria tan greu si no fos perquè amb aquesta actitud també podem veure minvada significativament la nostra capacitat per ser feliços. En el seu llibre El camí de la felicitat, Jorge Bucay fa al·lusió a la importància que tenen els nostres objectius i expectatives per a ser feliços. Assegura que fugir de la rutina obre la ment i que visionar i caminar vers nous horitzons augmenta l’autoestima i ens fa sentir millors. Et proposo que siguis una persona vital, que surtis del teu cercle. Et proposo que t’interessis per tot el que et rodeja. Cerca noves vivències, proposa’t contínuament canvis en la teva vida, en el teu treball, en les teves aficions. Obra’t a conèixer nous amics i a estimular relacions personals interessants. Quanta gent tens a prop que et pot donar i ensenyar molt cada dia!