Vall del Madriu: la desídia

Tretze anys després de declarar la vall del Madriu-Perafita-Claror bé d’interès cultural, definit el seu entorn de protecció i inscrita a la llista del patrimoni mundial de la humanitat, la vall és víctima de la incapacitat i la desídia de les administracions públiques. No va servir de res els advertiments fets pel PS sobre el document aprovat el 2011 manifestant que no era un pla de gestió ja que no fixava uns objectius clars i planificava les accions necessàries amb els terminis per assolir-los. Tampoc va servir l’informe de l’expert de la Unesco, el 2013, que reclamava la redacció d’un pla estratègic a mitjà termini, regulant els usos i planificant les activitats. Un pla que inclogués: l’accés i circulació a la vall; les infraestructures turístiques i l’organització de l’acollida de visitants; la utilització hidràulica i protecció de l’aigua; reglaments de protecció (fauna, flora); l’organització del manteniment del patrimoni per part de l’Estat i l’ajuda als propietaris privats, i la represa de les activitats agrícoles amb l’objectiu de conservació del paisatge cultural. Demanava fixar, atès que la gestió del bé implica diverses administracions, l’homogeneïtzació dels procediments i dels circuits documentals de les autoritzacions d’intervenció. Malgrat l’augment dels recursos, amb un gens menyspreable pressupost dedicat al funcionament –175.000 euros enguany–, no hem vist cap estudi ni element i menys una millora a la vall. Enlloc es discuteix ni semblen interessar aspectes importants i determinants com l’ano­menada estratègia d’accés o la recuperació d’activitats econòmiques tradicionals de muntanya, ni de l’explotació turisticocultural de la vall. Amb un ministeri desaparegut, amb una restringida participació ciutadana al consell assessor de la vall i amb quatre administracions locals que no assumeixen les seves competències, ens encaminem cap a l’extinció del pla de gestió i, si ens descuidem, a la revocació de la declaració universal del bé.