Oportunitats pirinenques

En un món on cada vegada més ens comuniquem telemàticament, on ens podem conèixer per mitjà de la xarxa i no haver-nos vist mai personalment, i on es compra i es ven informàticament, penso que no es poden deixar de potenciar les relacions entre els pobles veïns. Les tecnologies també s’han d’utilitzar per enriquir i enfortir els contactes humans. Contactes que és bo recordar, renovar, mantenir i eixamplar. Així, són innegables uns costums, unes maneres de ser i unes maneres de fer que han deixat empremta sobre tot el Pirineu. Van des dels orígens històrics de cada nucli humà implantat, passant per la gastronomia, l’economia, la toponímia i un llarg etcètera d’hàbits comuns que a voltes semblen perduts però que van ressorgint perquè es demostren útils, assenyats i sostenibles. Tot i amb l’evolució, s’han guardat unes arrels comunes. Arrels que, dins de la diversitat i l’obertura, a tots ens agrada tenir, perquè constitueixen ferms i agradables elements d’identificació personal. Ser ciutadà del món no està en conflicte en partir de la ferma base pirinenca per crear oportunitats i sinergies per valorar els espais naturalment connectats i per enfortir les relacions, tant les humanes com les econòmiques. Un exemple significatiu ancestral és el de l’aprofitament de les pastures de manera concertada entre Merens-les-Vals i Canillo i Encamp, i un altre, més recent, ha estat l’agermanament entre les verges de Meritxell del Principat d’Andorra i de Sabart, essencialment impulsat per un dentista i un policia jubilats, que se celebra diumenge vinent, un any més, al nostre santuari nacional. I és que la societat civil, degudament acompanyada per les corresponents accions polítiques, pot i ha de tenir un rol important en l’optimització dels recursos pirinencs, també aplicant economies d’escala i convertint moments de crisi i de necessitats d’adaptació en riques oportunitats per a Andorra.