Demagògia, no, si us plau

M’estimo molt la meva feina. Només així s’entén que un es llevi quan encara no es pot assegurar al cent per cent que som a l’endemà. Pel respecte al subjecte passiu de la feina, tots vosaltres, cal dir el que cal dir, agradi o no agradi. Haureu sentit que Andorra davalla en l’índex de llibertat d’expressió, segons el rànquing de Reporters sense Fronteres, una ONG que fa una tasca fantàstica i que ordena els països del món, segons paràmetres diversos. Des del 2006 fa el rànquing del qual formem part des de la campanya 2013-2014. Ens situem d’entrada (sorprenentment) al cinquè lloc mundial, darrere Finlàndia, els Països Baixos, Noruega i Luxemburg. Cinquè lloc mundial! Osti! La bomba, oi? Doncs, no. En pocs anys baixem 30 llocs. Quin des­astre, oi? Doncs, no. Tampoc. No enganyem, si us plau. Ni fem demagògia barata, encara que ara siguem el 37è país del món. L’Associació de Professionals de la Comunicació, de la qual soc membre de la junta, va convidar l’antiga presidenta de Reporters sense Fronteres Espanya, vicepresidenta de la comissió de deontologia de la Federació d’Associacions de Premsa d’Espanya, Dolors Massana, a una xerrada, ara fa un any. Allà vam esbrinar dades de les quals després se’n fan ara tertúlies i articles d’opinió apocalíptics, demagògics i pocs fonamentats. Fake news, mal que em dolgui. Reporters sense Fronteres, per fer el rànquing, envia als països un nombre d’enquestes proporcional al volum de població. Quan vam ser els cinquens del món només es va respondre una enquesta de les que es van enviar (20, 30, 40?) Una! (Només U-N-A!). I aquesta (toca’t la pera) va determinar que érem els cinquens del món al rànquing. Una veritat matemàtica, una falsedat estadística. I després, baixada de 30 llocs? Ni ho sé, ni ho vull saber. Les matemàtiques imposen veritats objectives que, paradoxalment, no tenen res a veure amb la vida real. I això no s’explica. Som un petit país. No ho oblidem.