Polítiques transversals

Fa quinze dies escrivia sobre l’oportunitat que l’encaix d’Andorra a Europa ofereix perquè el nostre Principat es proposi i es posicioni com a element dinamitzador als Pirineus, partint de tot allò comú que es pot aprofitar per projectar en aspectes humans i econòmics de la realitat pirinenca.

Estic convençuda que un repte similar, a escala interna, està trucant a la porta de la política andorrana de cara a les eleccions generals que s’han de celebrar en menys d’un any.

Crec que a Andorra, fins avui, no s’han donat importants convenciments ideològics o partidistes, purs, de dretes o d’esquerres; si bé sí tendències i conviccions per simpaties, i també oportunitats d’ocupar espais polítics més o menys lliures. Penso que el pas del temps, i l’actualitat, que estan canviant el tarannà del país, com el del món, a passos gegantins, ara més que mai criden a prendre consciència de necessitats i d’ocasions úniques per al nostre Principat per posicionar-se per damunt de les ideologies polítiques, que els esdeveniments reals ja han avançat.

Existeix una necessitat imperativa de fer propostes transversals que prenguin en compte els canvis indefugibles que ha d’assumir Andorra. Els aspectes econòmic i social andor­rans, dit sia altrament, el comerç i la plaça financera, amb forta repercussió en l’economia, deixen de ser el que han estat.

S’ha d’assumir la realitat del país amb totes les seves transformacions, i projectar-lo cap al futur amb les màximes garanties possibles; tot preveient fonts d’ingressos que combinin la continuïtat històrica i el progrés sostenible.

Els nous plantejaments han de ser prudents i adaptats a les nostres possibilitats, però valents. Partint d’una profunda anàlisi dels nostres potencials, crec que serà bo comptar amb projectes diferenciats capaços d’unir-se en els aspectes principals per poder plantejar polítiques transversals, participatives i cooperatives.