La bombolla dels lloguers

Preus dels lloguers que pugen de forma esfereïdora i que augmenten cada renovació de contracte, oferta que baixa amb l’augment del nombre de pisos turístics, salaris baixos que dificulten fer front a totes les despeses de l’habitatge. L’accés a l’habitatge de lloguer és una greu problemàtica, evidenciada des de ja fa uns anys al nostre país, i que empitjora amb el pas del temps. En aquest mateix rotatiu, podíem llegir fa uns dies que Càritas Andorrana ja considera l’elevat preu del lloguer com a principal problema social.

Destinar la major part del salari a les despeses de lloguer del pis comporta, en moltes situacions, retallar d’altres necessitats bàsiques com són l’alimentació, la roba o l’atenció mèdica per poder arribar a final de mes.

La manca de lloguers assumibles té repercussions també en la dificultat per trobar mà d’obra estrangera que pugui venir a treballar a Andorra. Només cal recordar les dificultats que hi ha darrerament, a l’inici de les temporades d’esquí, perquè els temporers trobin pisos de lloguer a uns preus assequibles amb el salari que perceben.

Les institucions ja tenen consciència de la greu situació, però no s’observen reaccions contundents, tret d’unes mesures que està preparant Govern, de les quals ja es qüestiona l’eficiència abans que s’apliquin.

Necessitem una reacció immediata per anticipar-nos a la dramatització de la situació. Potser caldria regular aspectes com els topalls dels preus dels pisos, o evitar d’alguna manera els habitatges buits. Si la problemàtica està també en l’oferta, potser caldria buscar accions per fomentar la construcció d’habitatges nous o limitar el nombre de pisos que es reconverteixen per a usos turístics.

Només s’aconseguirà posar fre a aquesta problemàtica amb una intervenció pública que preservi el dret fonamental a l’habitatge, amb mesures que garanteixin una despesa dels lloguers equilibrada amb els salaris percebuts.