Bon veïnatge?

“El cap de Govern, Antoni Martí, ha felicitat el nou president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, i li ha desitjat molts encerts en aquesta nova etapa per al poble Català. En la carta que li ha fet arribar aquest dimarts, ha reiterat el seu desig que els tradicionals lligams institucionals, econòmics i socials i les bones relacions de veïnatge existents entre ambdós territoris, perdurin com fins ara.” Aquest és el comunicat de premsa que el Govern va emetre dimarts passat, l’endemà de la investidura de Joaquim Torra com a 131è president de la Generalitat de Catalunya. Un cop més, des de l’executiu es parla de bon veïnatge en referir-se a Catalunya. Dues paraules que el cap de Govern, Toni Martí, sempre fa servir quan se li pregunta per aquest territori, i sobretot els darrers mesos, pel conflicte que té amb Espanya. El govern del qual, per Martí, és l’únic interlocutor vàlid pel que fa a les relacions bilaterals.

És acceptable i fàcil d’entendre que Andorra ha de mantenir les millors relacions possibles amb el govern de l’Estat espanyol, i que fer-lo enfadar en un tema tan delicat per a Madrid com és la independència de Catalunya, només pot perjudicar el dèbil, en aquest cas el Principat. Però un bon veí, crec, hauria de reaccionar quan als seus veïns se’ls pega per anar a votar, se’ls insulta per l’únic fet de ser catalans (díscols), se’ls empresona per acomplir la voluntat del poble expressada en un parlament o se’ls obliga a patir exili per no ingressar a la presó per uns suposats delictes que cap sistema judicial europeu, exceptuant l’espa-nyol, considera que hagin comès. És d’agrair que el cap de Govern feliciti el nou president de la Generalitat de Catalunya i que li desitgi bons encerts, però si Torra acaba com el seu predecessor, ¿hi haurà un comunicat de suport al bon veí o es mantindrà el silenci esfereïdor dels dar­rers mesos per evitar ofendre el més poderós?