Racionalitzar la CASS

Tot i ser jove, la nostra Caixa de Seguretat Social ja ha complert cinquanta anys. Això vol dir que un sector relativament ampli de la societat andorrana ha arribat o es troba proper al final del trajecte laboral fent dècades que cotitza a la Seguretat Social, seguint les regles posades per aquesta caixa de solidaritat.

Una caixa que ha pogut veure com els seus fons de vellesa s’han alimentat, han crescut, però, malauradament, en un obrir i tancar d’ulls han minvat. Per diverses raons.

Cal fer balanç del passat i preveure el futur. Però no tan sols accentuant la recaptació, sinó ressaltant les responsabilitats i les lleialtats de cadascú, tant de la caixa prestadora com dels prestataris i beneficiaris. Tot i que també cal reflexionar sobre altres finalitats i polítiques de la Caixa Andor­rana de Seguretat Social, l’opinió següent es refereix a la malaltia i a la vellesa.

Penso que els assegurats s’han de mostrar estrictament complidors amb les seves obligacions i raonables amb els seus drets. Esperant, òbviament, presència i resposta de la CASS en totes les situacions necessàries i previstes.

I segur que la gran majoria dels assegurats se sentiria encara més ben acompanyada si es procedís a una revisió profunda dels criteris de baixa per malaltia, perquè es produeixen situacions que es poden confondre amb períodes de vacances o amb sistemàtica de prestació per desocupació. I probablement també es trobaria encara més corresposta si estigués segura que se li respectarà el termini previst per a la seva jubilació. Perquè per als assegurats de fa molts anys, per exemple més de 30, l’edat de jubilació als 65 anys s’ha de poder considerar moralment com un dret adquirit.

Tot i obrint portes a estudis i a noves modalitats d’acompanyament en medecina preventiva, a prestacions basades en hàbits sans, amb protecció a la feina, i flexibilitat i real adaptació a les necessitats de les baixes mèdiques.