Llibertat d'expressió

La llibertat d’expressió és un dret fonamental dels estats democràtics, recollit en la declaració dels drets humans. Ens permet expressions de qualsevol opinió, pensament o produccions literàries o artístiques de qualsevol mena. Sense aquest dret no hauríem pogut evolucionar al llarg de la història. Manifestar opinions contràries, reivindicar tot el que sembla injust, és una manera de generar debat i una forma de progressar. Al segle XXI i en països desenvolupats, expressar qualsevol opinió afí o no a la dels mandataris no hauria de comportar cap problema.

Les notícies no paren d’evidenciar que estem ben lluny d’aquesta realitat. Unes polèmiques lletres de cançons, unes obres d’art censurades o les discussions de si es poden portar símbols independentistes en llocs públics en són alguns exemples.

La llibertat d’expressió desperta constantment polèmica. I és que, tot i ser un dret fonamental, no és absolut. La nostra llibertat només arriba fins on comença la dels altres. La llibertat d’expressió és responsabilitat d’un mateix i no pot atemptar contra els drets dels altres. Per aquest motiu –i per sort– no es pot amenaçar, difamar o incitar a l’odi. I aquí entra el joc de les interpretacions. El que per a uns és una opinió personal per als altres és un atac a la integritat. On és el límit entre l’art i la provocació? Entre un símbol i una ofensa? Potser a vegades és difícil determinar-ho, però qui té el poder no hauria de fonamentar la censura o les represàlies a certes opinions només perquè li generen malestar, fent referència a qüestions ètiques.

Si ens fixem en el nostre dia a dia, fem realment sempre ús de la nostra llibertat d’expressió? No mesurem de vegades les paraules en comptes de dir les coses amb més força i contundència, sent políticament correctes? No ens autocensurem per no ofendre els receptors dels nostres missatges?

Reivindiquem i utilitzem la nostra llibertat d’expressió.