Les set claus
Dir que no
Que l’adolescent no cedeixi i que aprengui a defensar els seus drets
La pressió exercida pel grup proper és un dels factors que més influeixen en l’inici del consum de drogues entre els joves i inclús nens, ja que cada vegada és més baixa l’edat en què es comença a consumir.
El grup d’amics dels adolescents sovint es converteix en l’eix de la seva vida. Sentir-se integrat, valorat i de vegades admirat constitueix l’objectiu a aconseguir.
Aquesta pressió del grup perjudicial és exercida per aconseguir que tots els seus membres facin coses prohibides, perjudicials o poc intel·ligents. Es manifesta mitjançant amenaces (si no ho fas no et tornarem a parlar), ridiculitzar (si no ho fas ets un poruc), el repte (a que no t’atreveixes), insistint o fins i tot amb enganys.
És del tot enriquidor i interessant conèixer els consells dels professionals per aconseguir que l’adolescent no cedeixi davant d’aquests comportaments. Sobretot, cal que aprengui a dir que no. Per dir que no ha de saber defensar els seus drets i preferències, tot respectant els drets, opinions i comportaments que no compartim dels altres.
És important conscienciar els nostres fills que quan existeix la ferma voluntat de no fer un determinat acte, cal disposar de determinades habilitats per comunicar als altres la decisió presa. Cal tenir una actitud calmada, amb un to de veu ferm i tranquil. Dir un no senzill i rotund, i repetir-lo una vegada i una altra davant els diferents atacs del grup. Han de ser capaços de tenir la sensació de victòria, saber que han guanyat si ho aconsegueixen. Aquesta ha de ser la seva recompensa. Saber que seran igualment respectats si existeix una veritable amistat.
Finalment, si em permeteu afegiré que és imprescindible que, a banda de totes les necessàries informacions que es puguin donar a l’escola, els pares expliquin els greus perjudicis derivats del seu consum. Que coneguin les conseqüències que poden tenir pel fet de ser socialment acceptats.