L'abstencionisme augmenta?

Donar mandat al partit responsabilitzant individualment l’elegit. Quan vaig votar per primera vegada, el sistema electoral era diferent del d’ara. Mandats de quatre anys, també, però la renovació de càr­recs es duia a terme per meitat de la càmera cada dos, com en el sistema americà. El recompte de vots era uninominal. Si el primer criteri pretenia forçar el debat en aportar gent nova de manera rotativa, també volia que es mantingués la memòria viva del passat recent en el si de la institució. El segon, permetia a l’elector d’escollir de manera oberta les persones a qui feia més confiança per dur a terme la tasca pública. Amb l’aprovació de la Constitució, la llei va canviar. No perquè la Carta Magna ho marqués. En línia general es va considerar que calia valorar més el projecte, el programa i l’equip proposat que no pas les persones individualment. Raó per la qual la llei va proposar el recompte per llista sencera en comptes del de persones. De tal manera es passava, de fet, de donar mandat a l’individu, a donar-lo al partit. En ambdós casos, entre teoria i pràctica hi ha un món! Si no és més! Ara, però, davant de l’augment de l’abstencionisme, que va creixent a cada nova elecció, soc dels que creuen i defensen que caldria una readaptació del sistema electoral intentant posar-hi ingredients tant de l’un com de l’altre sistemes abans esmentats. Quelcom semblant funciona a Luxemburg, país que és menys llunyà de nosaltres del que podria semblar. Votar llistes. Projectes. Sí. Però amb possibilitat de trencar, l’elector, l’ordre del partit. Prioritzant les persones considerades més adequades dins de cada llista per dur el projecte a bon port; podent discrepar de l’ordre proposat. Obligaria a un doble recompte: per llista, primer, donant el nombre d’escons. Uninominal, després, per determinar l’ordre que els electors atribueixen a cadascú. Potser seria una forma d’obligar les direccions dels partits a entendre que Democràcia és més que eleccions cada quatre anys.