Vicissituds de la política

Amb el somriure, però amb claredat, aquesta setmana em veig portada a fer ús de l’espai d’opinió que se m’ha brindat amb la finalitat d’exercir el meu dret de rèplica. Jo sols tinc voluntat d’aportar, junt amb molts d’altres, algun granet de sorra d’opinió i, quan cal i és oportú, de treball, que pugui trobar-se al meu abast per fer que el nostre petit i fràgil país perduri. Simplement vull que els seus ciutadans el puguin gaudir i que el seu entorn el respecti amb la seva especificitat. I que des de dins es gestionin en positiu les particularitats del nostre Principat amb objectius de qualitat i de sostenibilitat de vida i d’economia, no deixant perdre ocasions per a fer fructificar els nostres atractius.

No albiro ni poder ni protagonisme. I em vaig quedar atònita en descobrir-me a la portada del Diari d’Andorra del passat dimecres 6 de juny amb el comentari que “segons ha pogut saber el Diari” era objecte d’una informació de pertinença a un grup polític que ni jo mateixa coneixia, juntament amb un seguit de persones amb qui, com a mínim, comparteixo haver tingut l’honor de l’elecció política i de desenvolupar càrrecs públics. No es pot confondre la voluntat d’informar amb la provocació per obtenir notícies. Per això, em permeto dir amb sinceritat que crec que és important contrastar allò que es vol transmetre per part de qui vol informar en correspondència amb la realitat. Altrament, es perd veracitat i, òbviament, credibilitat.

Està de moda parlar de fake news. Fent-se preguntes de si són una broma, una distracció o una intenció. Aquí sembla una manera atzarosa de coartar les llibertats.

I estic convençuda que existeixen altres formes de donar informació que no passen per tergiversar les veritats. Maneres que, també, sortosament, practica i utilitza el Diari.

Ja prou vicissituds comporta la política perquè s’hi hagin d’afegir mètodes que poden soscavar la democràcia.