És possible que siguin cecs?

En una crònica del Diari vaig llegir: “El futur de la neu al país passa perquè els comuns diguin què volen fer amb les muntanyes, però que sigui l’empresa privada qui ho gestioni.” Traduït en llenguatge planer, jo diria que els comuns són incapaços de gestionar els seus béns, i encara sort de tenir empresaris privats que saben gestionar i vetllar pel bé públic. Tan bé com una família gestionaria un bé públic, es permet d’enviar a la Valira una marca exitosa i aquí no passa res. Només un desig, del nostre cap de Govern, que diu que “tinc el desig i l’esperança que no es trenqui perquè és un símbol del país”, dit això, feina feta. Continuant amb les bones notícies. En la crònica de nacional he pogut llegir que “només tres de cada deu empleats arriben al salari mitjà o el superen”. Dies abans, havíem pogut llegir que “només un de cada quatre jubilats té la pensió superior al salari mínim”, seria divertit analitzar quin és el percentatge de salaris que arriben al salari mitjà o el superen a les empreses regentades per aquests grans empresaris. Ben entès, dins del marc de la llei, és a dir, per 40 hores de treball setmanal. Es diu que no hi ha més cec que qui no vol veure. Aquestes maneres de fer ens porten sobre camins pedregosos i un futur incert. No es pot admetre que els treballadors del nostre país, siguin andorrans o no, el mateix dia que finalitzin la vida laboral 3 de cada 4 cobraran una pensió inferior al salari mínim. Com viuran? Pagaran el lloguer? Què menjaran? De quina qualitat? Hauran de demanar la caritat? Senyor Martí, cada dia que passo davant de l’església del seu poble puc llegir, “Benaurats els pobres, el Regne del Senyor (...)”. A mi, personalment, senyor Martí, m’agradaria que es pugui trobar una solució aquí, a la terra, ja sé que és difícil, un primer pas hauria de ser fer fora de manera immediata aquests empresaris i gestionar el patrimoni públic pel bé dels conciutadans, i no per interessos egoistes privats.