CASS, SAAS i Govern

No he entès mai aquesta segregació volguda de la branca anomenada SAAS i que fuig d’estudi de l’àmbit del ministeri de Salut. Això només comporta incoherències que es tradueixen en problemes de gestió, mancances en el control directe i també de sobrecost econòmic flagrant. In- dependentment dels credos polítics de cadascú, podríem avenir-nos que la sanitat pública és i s’ha de mantenir universal i de qualitat contrastada. Aquesta línia transversal no posa en qüestió una altra línia paral·lela, mai convergent, on pot conviure perfectament l’exercici i prestacions de la sanitat privada. En definitiva, l’Estat andorrà ha de promoure, cuidar i garantir la sanitat pública amb criteris de qualitat i eficiència. La despesa provocada per aquest gegant que és la sanitat pública, la suportarien els pressupostos generals de l’Estat, la CASS i el ciutadà en tant que individu, consumidor directe de sanitat en règim de copagament. Aquest model elemental de triple pagador, haurà de ser modulat i repartit en funció i segons l’impacte econòmic que el govern de torn decideixi atribuir a cada una de les tres potes esmentades. Quan es presenten i es liquiden els pressupostos generals, analitzant els percentatges de participació de cada component del trio a aquesta festa, el Govern es retrata i ens ensenya les cartes, que són una foto fidel del seu tarannà que podem sentenciar com a més o menys social i/o realista. Els gestors del ministeri partícips de l’hospital, del Consell d’Administració de la CASS, hauran de complir i gestionar fil per randa uns pressupostos que emanen, alguns de forma indirecta, de la voluntat del Govern de torn. La cartera feixuga de les pensions és l’altra cara de la CASS, on el marge de maniobra també està pilotat per Govern. És per tot això que qui compon el Consell rector de la CASS, qui compon la direcció de l’hospital, seran sempre més, mers agents executors dels ideòlegs del Govern.