Iniquitat també a Andorra

Fa uns dies, Unicef Andorra i el CRES presentaven l’Observatori de la Infància 2018, recull d’indicadors sobre els infants del nostre país. Entre altres, s’hi inclouen dades sobre el benestar material de famílies amb menors al seu càrrec. I malauradament, els resultats no van ser els més esperançadors. Malgrat que els indicadors a nivell global (més assalariats, percentatge de famílies amb fills en pobresa relativa més baix...) fan pensar que l’economia familiar tendeix a millorar, si anem al detall i analitzem els indicadors de privació material, aquests empitjoren. Com es calcula la privació material severa? A partir de les llars que no es poden permetre quatre dels ítems següents: pagar sense endarreriments rebuts (lloguer, hipoteca, serveis o compres) en els últims 12 mesos, mantenir casa seva a temperatura adequada quan fa fred, afrontar despeses imprevistes, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, pagar unes vacances almenys una setmana a l’any, tenir cotxe, rentadora, televisió en color i un telèfon. Si l’any 2015, un 1,5% de les famílies amb menors es trobaven en situació de privació material severa, el 2018 són un 4,1%. Per indicadors, s’observa que un 41,6% de llars no poden anar de vacances una setmana a l’any fora de casa o que un 44,9% no poden fer front a una despesa imprevista de 700 euros. El 2016 eren un 34,1% i un 44,1%, respectivament. Aquestes dades que podríem considerar contradictòries, ve­nen a dir que la lleugera millora econòmica que s’està detectant, no està arribant a totes les llars per igual. I que les tendències mundials que indiquen que cada vegada hi ha societats més desiguals, amb més iniquitats (ja no entre països, sinó dins un mateix país o ciutat), es reprodueixen també a Andorra. Malgrat tot, cal una anàlisi més aprofundida per buscar el perquè (contractes més precaris? Salaris més baixos? Lloguers més cars?) està clar que cal un pla nacional per posar-hi remei.