Reflexió o propaganda?

Amb aquest escrit estic convençut que no faré amics, al contrari, però crec que hi ha temes, actituds o plantejaments que es mereixen una petita crítica (constructiva, evidentment). És el cas del grup d’opinió política Virtus Unita, que es va presentar oficialment a la premsa a inici d’aquest mes de juny. Aquest grup, format essencialment per polítics que actualment exerceixen com a tals i expolítics que van exercir en un moment donat algun càrrec públic nacional o comunal, pretén reflexionar (i fer reflexionar la ciutadania i els partits polítics actuals) sobre un ideari basat en quatre pilars. En efecte, tal com ho van expressar als mitjans de comunicació, els seus membres estan molt preocupats pel que està passant a Andorra actualment, per la nostra situació de país. I aquí comença la meva petita crítica. Sense entrar a valorar cadascun dels pilars que defensen (i alguns, al meu parer, són dignes de l’edat mitjana), em demano com poden tenir el valor de pretendre reflexionar sobre la situació en què es troba el Principat dirigents que duen o han dut a terme una gestió dels afers comunals o nacionals, ja que tenen, o van tenir, el poder de canviar les coses i o bé no ho estan fent o bé no ho van fer en el seu moment. Crec que qualsevol grup de reflexió política hauria de defugir completament d’actors o membres que exerceixen o han exercit càrrecs polítics, ja que si no es podria tenir la sensació que la unió amaga uns altres objectius, ocults, com el de formar un partit, desacreditar els que tenen el poder i presentar-se a unes eleccions (i no ho van negar quan els periodistes van fer la pregunta durant la roda de premsa de presentació). Per tenir un mínim de crèdit, crec que un grup d’aquesta envergadura hauria d’estar format exclusivament de persones apolítiques, és a dir, actors de la societat civil, coneguts o no coneguts. I no és clarament el cas de Virtus Unita, si ens parem a analitzar-ne la composició.