El secret més ben guardat

Va ser batejada amb el nom de Malva Marina, nom inspirador per escriure poemes plens de colors, jugar amb les seves lletres per crear paraules i formar frases perfectes amb els ulls d’un pare poeta. Malva Marina era filla del poeta, Premi Nobel de literatura, Pablo Neruda, filla nascuda del primer matrimoni amb Maria Antònia Maryca Hagenaar. L’home que va enarborar l’avantguardisme poètic de la seva època, l’intel·lectual militant, figura notable que durant molts anys i que va ser tot un referent per a la societat sud-americana, no va poder suportar haver tingut una filla discapacitada a qui va abandonar juntament amb la seva dona quan només tenia dos anys, negant-li inclús qualsevol ajuda econòmica. Aquella nena a qui no va tornar a veure mai més a la vida. Malva Marina va morir a Holanda amb vuit anys i va ser enterrada al cementiri d’Ouder Begraatplaats. En una carta que Neruda va enviar a la seva amiga argentina Sara Tornú la va descriure de la següent manera: “La meva filla, o la que denomino filla, és un ésser perfectament ridícul, una espècie de punt i coma, una vampiressa de tres quilos, la nena es moria, no plorava, no dormia, s’alimentava per sonda i amb injeccions, ens passàvem els dies i les nits, les setmanes sense dormir, trucant al metge, cor­rent cap a les abominables cases d’ortopèdia on venen estris en forma de biberó, et pots imaginar el que he sofert?” I jo, pare, el que jo he sofert no compta?

Em descrius com un ésser perfectament ridícul, perquè segons tu el perfectament ridícul constitueix una paradoxa; el ridícul és per definició imperfecte. Doncs, ves per on, vaig ser una criatura tan ridícula que la pròpia ridiculesa em va tornar perfecta.

Potser la reflexió seria que Pablo Neruda no hauria de ser considerat un heroi de les lletres ni tampoc un pare bergant i menyspreable, sinó un ésser humà com qualsevol però mancat dels principis que haurien de regir les accions d’un pare envers el seu fill.