Riure

Audrey Hepburn va dir: “M’agrada la gent que em fa riure. Sincerament, riure crec que és la cosa que més m’agrada. Cura multitud de mals i és probablement una de les millors coses que es poden fer per ser feliç i per fer feliços els altres.”

Vaig llegir que es necessiten quaranta músculs per arrugar el front i tan sols quinze per somriure, i algú em va explicar que cada cop que rius allargues dos dies la teva vida. No sé si realment tot això és cert, però del que sí que estic segur és que no riure arruga l’ànima, i també estic segur que l’hàbit de riure contribueix a fer sentir-te molt més feliç i a fer sentir més feliços els que tens al costat.

William James, filòsof nord-americà i brillant professor de psicologia a Harvard, va sentenciar: “No riem perquè estem contents, estem contents perquè riem.” Jo estic convençut que si li somrius a la vida la vida et somriurà a tu. Un consell: si algun cop no reps el somriure de qui esperes rebre’l, sigues generós i regala-li el teu, perquè ningú té tanta necessitat d’un somriure com aquell que és incapaç de donar-ne un als altres.

Riure és un privilegi de l’ésser humà; cap altre animal que camina sota el cel té aquesta facilitat. Riure és una expressió humana innata que anem perdent amb el pas dels anys. A mesura que ens fem grans, malauradament ens anem oblidant de somriure. Mentre els nens riuen de mitjana unes tres-centes vegades al dia, les persones de la tercera edat ho fan només vuitanta. Fins i tot algunes persones no somriuen mai i el més trist és que consideren que no és necessari. Trist, oi?

Gabriel García Márquez ens obsequia amb aquesta magnífica frase en un dels seus llibres: “Mai deixis de somriure, ni quan estiguis trist, perquè mai saps qui es pot enamorar del teu somriure.”

No et permetis ser tan important i prepotent perquè no puguis regalar el teu somriure als altres i no puguis riure’t de tu mateix, un costum saníssim.