El roc de les Bruixes

Estic contenta que s’hagi apaivagat la polèmica a l’entorn del roc de les Bruixes de Prats de Canillo.

Recordo amb nostàlgia el disgust del llavors ministre i bon amic, el malauradament traspassat Pere Canturri, quan el 1996, el primer any del meu primer consolat, se li va comunicar que al roc de les Bruixes havien aparegut “nous gravats”.

Si l’agressió al lloc continuava es podia malmetre per sempre.

La posició comunal va ser unànime i el Pere va protagonitzar una explicació pública que va tenir lloc al Palau de Gel, per fer conèixer com de valuosos eren els dibuixos del roc de les Bruixes, però alhora com n’eren de fràgils.

La voluntat de tots mai va ser amagar, sinó protegir. Per això, es va optar per dissimular l’obra dels nostres avantpassats de fa centenars d’anys després de fer-ne un motlle que va quedar exposat davant del Palau de Gel, a Canillo.

Però l’actuació que ens havíem proposat, de procedir a una divulgació prudent i seriosa un cop dissenyats els elements de protecció necessaris, mai es va portar a terme. I els anys han passat. Tants com 22. Suficients per prendre consciència del tresor posat a recer, que, no sent patrimoni exclusiu de ningú, ho és de tots, perquè forma part del nostre país i de la nostra parròquia, que ens omple d’orgull i que ens agrada gaudir i ensenyar, a condició que es respectin.

Per obtenir respecte cal explicació i educació. I penso que és en aquest sentit que s’ha de treballar, conservant el monument, però posant-lo a l’abast amb pedagogia amb relació a les actituds possibles envers el mateix.

Els gravats donen lloc a diverses interpretacions, unes més científiques, i unes altres més rurals i llegendàries. I la lluminositat que reben, que va canviant segons la posició del sol, encara els dona més vida i misteri.

El conflicte que es va declarar fa uns mesos haurà estat una bona ocasió per prendre interès i donar a conèixer el roc.