Prejubilació

El nou projecte de llei del cos d’educació preveu que els treballadors d’aquest col·lectiu puguin prejubilar-se als 60 anys amb el 60% del darrer salari. Com no podia ser d’una altra manera, aquesta notícia ha estat ben acceptada pels docents, però no tant pels altres col·lectius.

Tenir ara la possibilitat de prejubilar-se amb un import ben definit i més que raonable és el guany d’un dret que poc podíem esperar, sabedors que el que va motivar el canvi en les pensions dels funcionaris era la insostenibilitat del sistema. Tampoc era d’esperar aconseguir la prejubilació, amb la situació preocupant del fons de pensions de la CASS i els debats candents de l’allargament de l’edat de la jubilació. Tot apunta que es tracta d’una acció per acontentar el cos d’ensenyament, col·lectiu amb una alta participació en les manifestacions en contra de la nova llei de la Funció Pública i en plenes negociacions de la llei del cos especial. Un acord amb forta olor electoralista, que es presenta amb la premonició que pocs docents s’acolliran a aquest dret, potser com a pretext per mitigar les reaccions.

Sigui com sigui, els que treballem en aquest àmbit només podem estar contents de veure com, per fi, s’aconsegueix la jubilació voluntària com la resta de cossos especials i dels docents dels països veïns. I si realment es dona el cas que el sistema és insostenible, de ben segur que el Govern de torn ja el tornarà a canviar!

L’adquisició d’aquest dret en els moments actuals només pot despertar un sentiment de discriminació en altres col·lectius. Els primers han estat els funcionaris del cos general, que ja reclamen les mateixes condicions que els docents. I els altres descontents, com no pot ser d’una altra manera, són els treballadors del sector privat, que disposen d’una total incertesa de la jubilació que percebran, tant pel que fa a l’edat del retir com a l’import de la prestació. Veurem com acaba tot plegat.