Dretes o esquerres

Jo passo d’etiquetes i d’estereotips socials. Passo d’intentar englobar les persones en un determinat ideari polític perquè jo mateixa no m’enquadro al cent per cent en cap. Tinc els meus propis principis i defenso les meves idees, que segons l’ull de qui les examini podrien ser considerades com a conservadores o com a progressistes.

De bell antuvi, els diferents grups polítics defensaven i reivindicaven principis i drets contradictoris, però actualment aquesta diferenciació ja no és tan clara. Crec fermament que la polarització ha disminuït per donar lloc a una minsa distància ideològica entre partits.

La política és transversal, actua en tots els estrats de la societat i evoluciona. Evoluciona per satisfer les necessitats del poble i no sempre cal buscar la confrontació o l’opinió diferent dins del poder polític. Si la finalitat és la mateixa, per què no unir esforços? Per què no establir principis comuns que vagin més enllà de les etiquetes polítiques? Per què no defensar i lluitar per aconseguir una finalitat comuna amb tots aquells que persegueixen el mateix?

Quan la finalitat no és aconseguir el poder sinó buscar el desitjat Estat del benestar, garantir els drets fonamentals, donar acompliment a la Constitució o fins i tot modificar-la d’acord amb les necessitats actuals, no importa quins són els teus companys de viatge, sinó l’objectiu pel qual aquests lluiten. No es tracta de seguir la màxima maquia­vèl·lica conforme que el fi justifica els mitjans, sinó tot el contrari, ja que els mitjans en tot cas sempre han de ser els valors democràtics que han de regir una societat de dret. No es tracta de vulnerar o renunciar als idearis propis d’un partit, sinó d’establir ponts comuns amb d’altres i lluitar plegats per una finalitat idèntica. Així... per què no reduir les distàncies que separaven els antics idearis polítics i tractar la política d’una manera global i no sectària?