Andorra va bé

La Unió Sindical d’Andorra exigeix un autèntic diàleg social, que els salaris es recuperin d’una vegada, que es creï ocupació estable i de qualitat, i que les pensions es dignifiquin perquè la recuperació econòmica al nostre país no sigui només per a uns quants. La factura d’aquesta crisi, el deute, l’hem pagat i l’estem pagant la ciutadania treballadora, deixant molta gent sense feina, desprotegida, amb una pronunciada precarització del mercat laboral i un vertiginós descens de salaris i pensions. Perquè ja hem pagat el deute de la crisi i ha arribat el moment de cobrar-nos-la.

Els salaris, les prestacions i les pensions no poden seguir perdent poder de compra. Ja n’hi ha prou de colors, de rendibilisme i politiquejos, no hi haurà una veritable recuperació sense feina digna. Fins que els salaris i les pensions no surtin de la crisi. Ara més que mai, quan estem assistint a transformacions molt importants del context polític, econòmic, social i laboral, s’ha de lluitar per conquerir les grans millores socials i laborals, tan necessàries per a la normalització de la societat andorrana.

Ja n’hi ha prou de discursos buits de contingut, de l’Andor­ra va bé, del que ens diuen que si tenim dos pollastres i un se’ls menja tots dos estadísticament ens n’hem menjat un cadascun, o que volen que anem a dormir sense sopar, i quan reclamem que nosaltres no hem sopat ens contesten que no anem a dormir.

Cada dia es crea més riquesa, el problema és la desigualtat en el seu repartiment.

A Andorra el salari mitjà se situa en 2.200 euros, això vol dir que 35.000 persones gua­-nyen 3.300 euros, però que també 35.000 persones més guanyen 1.100 euros. Mira, quasi arriben al preu del lloguer dels seus habitatges.

Vivim en una societat en què com a mínim la meitat de la població viu ratllant la precarietat laboral i l’exclusió social, almenys estadísticament parlant, però Andorra va ve, per a alguns.