Setmana preestival

Setmana intensa aquesta. Va arrencar amb la primera acampada reivindicativa que vivia el país, s’ha resolt la mare dels concursos públics i ahir el Govern i la UE tancaven, ara sí, l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies amb el famós període transitori per al tabac de 30 anys. Avui el Cirque du Soleil torna a l’escenari temporal del Parc Central –l’espai multiús que anhela Francesc Camp es manté encara en la categoria de preprojecte– per recordar-nos que l’estiu ha arribat, però entre la intensitat informativa dels últims dies i que la calor és si fa no fa cosa de fa quatre no sembla que aviat ens hàgim d’enfrontar a l’habitual sequera de notícies. Però arribarà segur. L’estiu sol ser sinònim de treva, malgrat que els problemes no desapareixen. Els promotors de l’acampa- da reivindicativa anunciaven, després de donar per acabada la de 24 hores que van iniciar dimarts, noves accions per al setembre, però a més d’un i de dos és possible que el propietari del seu habitatge li amargui les vacances actualitzant-li el lloguer. O que algun nouvingut al país amb contracte de feina sota el braç tingui seriosos problemes per trobar una llar que pugui permetre’s. I en espera que la llei òmnibus resolgui quelcom. També hi haurà treva per a l’acord d’associació. Les negociacions es reprendran ja amb nova llibertat que abordar però amb la intenció que el ritme sigui trepidant per tancar en uns pocs mesos l’acord tècnic. Tindran la seva treva els flamants guanyadors del casino i el Consell Andorrà Regulador del Joc? Pel que sembla no. Els terminis del codi de l’administració sí que no entenen d’estiu i vacances i si algú vol recórrer –i almenys alguns ja s’ho estan mirant– contra el resultat no ho pot deixar estar fins després de Meritxell, mantra propi de l’estiu andorrà. El que sí que s’acomiada fins després de Meritxell és l’any lectiu. I amb el professorat un xic més content. Perquè protestar, funciona. Almenys a alguns.