L'anonimat és una merda

Alarma, mandres, alarma, més mandres, peus a terra, cafè. El mòbil, fins ara despertador, es converteix en diari. Lectura de titulars. El dia serà inestable amb xàfecs acompanyats de tempestes que descarregaran calamarsa. A veure a qui caurà avui la shitstorm!

La irrupció de diaris digitals ha suposat un canvi de paradigma en tots els àmbits perquè ara ja no només podem llegir-los en pijama sinó que, també en pijama, podem esdevenir emissors i opinar d’allò que és notícia. Els idealistes viuen aquest canvi com una victòria de la democràcia participativa que converteix la xarxa en un instrument d’acció social i política. Seria així si Internet s’hagués convertit en el punt de trobada d’arguments persuasius i no de desqualificacions escrites des de l’anonimat. Aquest fenomen és el que es coneix amb l’anglicisme shitstorm, que es pot traduir literalment com a tempesta de merda. Una shitstorm es produeix quan la xarxa es converteix en abocador de vísceres i emocions enquistades que no busquen un diàleg amb l’altre sinó refermar idees i sentiments de pertinença. Allò que es defensa no és tan important com l’emoció d’haver-ho fet i l’insult esdevé l’instrument clau per dinamitar el respecte no només als valors personals i morals d’aquell que és notícia, sinó també de qui representa i, si cal, de la seva família.

La traducció correcta de shitstorm és linxament digital, ara bé, crec que perd l’encert de la metàfora –tan visual i olfactiva!– i el component escatològic que s’adiu tant a la nostra cultura, capaç de fer cagar un tronc si és necessari. Tot i no poder reduir el concepte a un únic substantiu, com ho fan els anglesos, tempesta de merda escau a una societat plena de cagadubtes i cagamandúrries que, quan tenen por, es caguen, quan s’enfaden, s’hi caguen, i que mai tenen un mal de ventre pel cagar d’un altre perquè no els preocupa el seu honor. En fi, no cal que us digui quan fan set i set.