'Fake news' i la mala bava

Algun cop he comentat per aquests barris que soc molt fan d’algunes sèries de televisió. La darrera que m’ha captivat és The good fight, una sèrie de temàtica jurídica de la CBS, que és un spin off d’una altra molt bona sèrie de la qual ja us havia parlat, The good wife. Us les recomano les dues. He de confessar que el tema de les fake news i la fosca intencionalitat que amaguen em posa de molt mala bava. Fins ara, sempre havia pensat que amb altes dosis d’esperit crític es podia compensar el mal que volien fer els autors de les falsedats multiplicades a les xarxes socials. Però la veritat és que no n’hi ha prou amb això. En el vuitè capítol de la segona temporada de The good fight t’expliquen com, a partir de notícies falses, es pot manipular absolutament la voluntat de tot un jurat per aconseguir un veredicte favorable. Quan vaig acabar de veure aquest capítol em vaig quedar clavat al sofà. La tècnica és simple, però per poder-la implementar cal un entramat més complex. A partir de la investigació (hi ha empreses que es dediquen a això) es busquen els gustos, interessos, hàbits i preferències dels membres del jurat, sobretot, en el nostre cas, a partir del que publiquen a les xarxes socials, enllaços que incorporen, textos que comparteixen, retuits i tots els àmbits d’interès possibles. El segon pas va consistir a crear un perfil fals a Facebook que incorporés totes les característiques dels patrons extrets dels perfils dels jurats. I el tercer, començar a publicar-hi notícies falses al voltant de la part a la qual es vol perjudicar. Els algoritmes de la xarxa, que acaben determinant que veuen els diferents perfils, va fer la resta i tots els jurats van ser bombardejats amb informació absolutament tendenciosa. Ergo, del microtargeting del món del màrqueting. Tela marinera. Com vaig llegir fa dies, si la realitat no s’ajusta al desig, no cal canviar el desig, es canvia la realitat.