Una senyora ens ha deixat

No som eterns i sabem que no podem passar de certs límits. Però encara que sigui davant d’una trajectòria llarga i intensa, sempre és massa d’hora quan la mort se’ns endú un ésser estimat. La senyora Manela Mora Font havia complert 98 anys i, certament, no podia durar per sempre. Ha marxat deixant-nos un gran buit i molta tristor, però també ho ha fet deixant una profunda petjada. Era una dona forta, valenta i tenaç. Molt diplomàtica, sabia dir el just quan calia i com calia. Alhora, era dolça, clara i ferma. Fa temps, li vaig comentar que es conservava molt bé, i em va respondre que per a ella era un repte i una obligació. Una obligació que, convençuda, havia anat complint a la perfecció, amb tota la responsabilitat i la dignitat que l’han caracteritzada. Vaig tenir la sort de conèixer-la de prop el 1993. Altres persones, al seu lloc, haurien dit que ja no calia que es mantinguessin tan actives a l’edat que llavors tenia. Ella, al contrari, va intensificar la tasca que havia endegat prop del Fons de les Nacions Unides per a la Infància aprofitant el moment en el qual el nostre Principat va ser reconegut internacionalment com a Estat i acollit a l’Organització de les Nacions Unides. Comptant amb la seva empenta, en un temps rècord, s’implantà Unicef Andorra, i els que vam créixer al seu costat mai l’oblidarem. Gens ostentosa i gran treballadora, era una educadora silenciosa nata. De les que marquen una traça que es fa seguir. No deia el que s’havia de fer de manera directa, ho suggeria, ho feia entendre, ho explicava, ho encaminava i donava l’exemple. Sense parar mai. Moltes han estat les persones que han cooperat i que encara contribueixen a fer que Unicef Andorra tingui una projecció admirable i una força imparable, però en aquests moments de pena per la pèrdua de la senyora Manela és just recordar i agrair el seu incansable impuls en l’afermament d’aquesta institució al nostre país.