'El Andorrano' i la censura

La petició de vàries famílies andorranes de segrestar el llibre El Andorrano, del periodista i escriptor espanyol Joaquín Abad, en sentir-se difamats, torna a posar a l’ordre del dia la qüestió de la censura. Una demanda que l’únic que farà és incrementar les vendes a Andorra d’un llibre que possiblement hauria passat més aviat desapercebut. En plena era d’Internet buscar censurar el que sigui és com intentar posar portes al camp. Ja no estem a l’època pre-Internet, quan, també a petició d’algunes famílies andorranes i segons explicaven alguns dels lectors del Diari que van comentar la notícia de la demanda del segrest del llibre a la pàgina web, es va aconseguir ja fa uns anys que no es distribuís al Principat un exemplar de la revista Interviú on s’explicava més o menys el mateix que al llibre d’Abad.

Si realment aquestes famílies del país es consideren difamades han d’anar a la justícia a defensar els seus drets i no veure la ciutadania com uns nens als quals s’ha d’amagar el que diuen dels seus pares. Hauríem d’evitar caure en l’estupidesa que s’ha instal·lat a Espanya, on no només s’han censurat revistes i llibres, sinó que també es condemna a la presó rapers com ara La Insurgencia, Valtònyc o Pablo Hasél per, entre d’altres qüestions, posar en dubte l’honradesa de la família reial del veí del sud (les informacions que s’estan coneixent els darrers dies vindrien a evidenciar que els músics no estaven dient res que no fos veritat). Los Borbones son unos ladrones, una cançó amb la qual diversos artistes van denunciar la pèrdua de llibertats que s’està produint a Espanya, es va fer viral poques hores després de ser publicada a YouTube. Valtònyc, el raper mallorquí que s’ha vist obligat a exiliar-se a Bèlgica, era gairebé un absolut desconegut quan la justícia espanyola va decidir que les seves cançons mereixien tres anys i mig de presó. La censura ja no té sentit, perquè ja no funciona.