I ara amb l'escrutini

Som conscients que estem en ple període preelectoral, almenys ho sembla i ningú s’atreviria a negar-ho. Dins dels partits i/o grups polítics etiquetats, cadascú defensa els seus postulats amb empenta, criteri a vegades i amb més o menys d’oportunisme també, perquè de haberlos haylos. En aquest aspecte semblaria que esdevé lícit que t’intentin col·locar un producte, electoralment parlant, a voltes emprant una fraseologia pedant i des d’una posició dominant quan el mateix venedor ho denigrava fa menys d’un any. Rectificar és de savis, sí, però la coherència queda en aquest cas concret ben mal parada. No he cregut mai en les aliances contra natura, no obstant això, no imitaré mai els gurus que apareixen en un vídeo a Instagram intentant explicar-te que ells no acaben d’entendre com és possible que no ho entenguis i alhora que no els atorguis la raó, perquè naturalment són possessors de la veritat absoluta, això sí, flirtejant amb l’insult a la intel·ligència. Aquesta actitud pot semblar comprensible perquè pensen que qui dubta, i molts ciutadans dubten, pot esdevenir un client potencial de la seva oferta trencadora de l’estiu.

Darrerament ha saltat a l’arena política una reaparició, un remake, d’un partit que de moment s’albira unipersonal. Ens destil·la el catàleg de les seves propostes, ensenyant les cartes de forma clara i concisa. Voldria destacar una idea seva que m’ha sobtat i que potser caldria qualificar de tècnica i/o instrumental, ja que no té un contingut polític d’envergadura: ell posa en dubte que els escrutinis siguin nets i fins i tot sospita que el procés pot comportar frau, tal com es procedeix. Jo que he viscut en primera línia varis escrutinis, puc donar fe de la legalitat del que he vist i també de la impossibilitat d’utilitzar tripijocs amb un objectiu fraudulent. És evident que no m’han de creure si no volen. Per això mateix hi ha qui vol posar la bena abans de la ferida.