Protecció vs. salvaguarda

Com a introducció, hem de tenir clar que cada infant té el dret a estar protegit de qualsevol tipus d’abús i explotació física, sexual i emocional tal com s’estableix a la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Tot i així, cada any milions de nenes i nens pateixen algun tipus d’abús o explotació i això passa a tots els països, a qualsevol cultura o context arreu del món. Dit això, intentem definir què és protecció i què és salvaguarda dels drets dels infants. Sembla que són el mateix, però en realitat hi ha diferències importants. Protecció infantil són tots aquells programes, mesures i estructures per prevenir i respondre a abusos, explotació, negligència i violència que afecten els menors en tots els sectors, contextos i medis. I salvaguarda dels infants, el deure de la cura i la responsabilitat de les organitzacions privades i públiques d’adoptar sistemes, polítiques i pràctiques preventives i sensibles per protegir de qualsevol dany i abús tots els menors que entren en contacte directe o indirecte amb el seu treball. Malauradament, l’abús i l’explotació d’infants per part de professionals o voluntaris és un fenomen real i preocupant. En assolir una posició de confiança i influència en les comunitats, persones malintencionades poden utilitzar-la per accedir als menors. No és estrany que els delinqüents sexuals busquin ocupació o pràctiques voluntàries en entitats que treballen amb infants per a aquest propòsit específic. Altres vegades es pot perjudicar involuntàriament els nens, a causa de la nostra limitada consciència dels riscos. Un exemple seria l’exposició mediàtica d’infants en situació de vulnerabilitat. En alguns països, especialment anglosaxons, treballen intensament perquè tots aquells sectors que tenen relació directa o indirecta amb infants, implementin mesures per salvaguardar-los i protegir-los. A Andorra, també ens hi haurem de posar. Més val prevenir que curar.