Solució adequada?

Estic cada vegada més preocupat per la situació en la qual està immersa Andorra, i per les poques solucions que els nostres dirigents aporten a problemes que cal considerar com a molt greus. En efecte, si parem atenció a diferents notícies aparegudes en la premsa les darreres setmanes, semblaria ser que els ajuts econòmics ocasionals han augmentat de manera exponencial any rere any, i més concretament han passat de 2.069 el 2016, a 2.820 el 2017. Un augment de prop el 36% en tot just un any natural! Això significa, mirant l’altra cara de la moneda, que la pobresa a Andorra està augmentant i que cada vegada més tenim famílies que per si soles no poden sobreviure sense ajudes externes de l’Estat. I davant d’aquest fet –d’aquí el tema del meu escrit– els nostres governants es limiten a distribuir ajuts diversos a aquestes persones, i si cal n’augmenten la quantitat quan arriben més demandes, però en cap moment es plantegen establir mesures preventives dignes que permetrien evitar arribar a aquesta situació. I de mesures, n’hi poden haver moltes: augment del salari mínim, ja que queda força evident que aquest llindar no permet actualment a moltes famílies subvenir a les seves necessitats més bàsiques; establiment de polítiques que impedeixin l’especulació immobiliària, tenint en compte que moltes persones treballen només per pagar el seu lloguer, i no creant un impost insignificant com s’ha fet darrerament; creació d’impostos específics per a les grans fortunes, com existeix als nostres països veïns, etcètera. La meva pretensió no és fer apologia del socialisme o de les idees d’esquerres, sinó simplement mostrar la passivitat dels poders públics davant d’un greu problema social, perquè subvencionar la pobresa no és la solució adequada, tot el contrari, ja que no lluitem contra ella, només la tapem. Cal emprendre accions més valentes, però aquestes segurament no agradaran a tothom.