Supera les pors

No versa aquesta columna de superar les fites marcades al llarg de la nostra vida, ni d’aconseguir èxits professionals, que tot sigui dit, és un tema molt interessant, però no és el que avui ens ocupa.

Avui vull parlar de superar-nos en el dia a dia després d’una experiència traumàtica. De superar la por que ens causa una situació concreta. De la por que ens condiciona per no fer alguna cosa, per tal de no tornar a passar pel mateix. És fàcil deixar de fer coses per la por al fracàs, però aquesta sensació de no poder fer alguna cosa, de la suor que ens provoca només imaginar-nos tornant-la a fer, s’ha de superar.

Som capaços de fer-ho, però hem de vèncer la nostra ment. Les imatges que passen pel teu cap, els pensaments sobre que et tornarà a passar el mateix i els nervis que sents, són les armes de defensa del teu cos davant el perill, però d’un perill que tu mateix t’has creat.

Aquesta por, potser a tornar a conduir quan hem tingut un accident, a continuar estudiant quan els resultats han estat per sota del que esperàvem, o simplement a tornar a parlar en públic quan estem decebuts de la nostra actuació.

Has d’actuar. Has de superar aquesta por, ja sigui una sensació irracional, infundada, a la qual hauràs de buscar el seu origen i relació de causalitat, o bé aquella sensació del tot objectiva en la qual reconeixes haver fallat.

En aquesta darrera hauràs de buscar solucions, que potser hagin de ser en forma d’ajut o suport d’un tercer, o bé simplement de repetir i concentrar-te en el que fas. Tu mateix hauràs d’analitzar si amb les teves eines pots reconduir la situació sense demanar ajut.

La majoria de vegades simplement es tracta d’un bloqueig que nosaltres mateixos ens hem creat per no repetir una situació estressant. No volem tornar a equivocar-nos, o simplement fer el ridícul. Preferim evitar la situació, i això és justament el que no s’ha de fer. Acomodar-se en la zona de confort i deixar de realitzar el que volem per la por a fracassar és el veritable fracàs.