(Ir)responsabilitat política

La noció de responsabilitat política apareix sovint en les demandes que fan els diferents partits d’oposició, i fa referència al fet que la gestió de fons públics hauria de ser subjecta, a més dels controls externs oportuns, a la noció d’imputabilitat personal dels dirigents en cas que l’ús que hagin fet del poder no hagi estat l’adequat. És a dir, expressat d’una manera més planera, que els nostres gestors públics haurien de respondre personalment de la seva mala gestió, sobretot quan aquesta ha implicat el malbaratament de recursos públics, siguin materials, humans o financers. Estic plenament d’acord amb aquesta noció, però crec que els nostres polítics, sense distingir ni partit ni tendència política, no estan gens interessats a desenvolupar-la i, sobretot, a legislar-la (hem de recordar que cap partit polític al poder ha fet un pas en aquest sentit quan ha estat al capdavant de l’Estat, sigui de dreta o d’esquerra). Actualment, aquesta responsabilitat política es retroba essencialment, prenent el cas d’Andorra, en el control que exerceix el Consell General sobre l’acció del Govern (i, amb les majories absolutes a les quals estem acostumats, el control s’exerceix essencialment des de l’oposició, tret d’alguna excepció, i sense resultats factibles), la fiscalització que el Tribunal de Comptes fa de les despeses públiques i la confiança dels ciutadans, mitjançant les eleccions (cal, però, remarcar que amb el sistema electoral que tenim hi ha sovint una diferència important entre el que vol el poble i qui finalment acaba manant). Ara bé, aquesta irresponsabilitat política no hauria d’implicar que com a governant puc fer el que vull i llençar per la finestra els diners de l’Estat sense que hi hagi cap repercussió (i només fent un incís al cas més recent, m’agradaria conèixer la quantitat gastada en el projecte fracassat de The Cloud, que no es recuperarà de cap manera).