Nom i cognom

Tots estem exposats. Ningú viu blindat ni segellat. No hi ha vacunes ni remeis que ens impedeixin evitar les eventualitats i circumstàncies difícils a la vida. Potser ens tocarà viure i gestionar conflictes en la família, o en la dinàmica de parella, o en l’àmbit econòmic, o de convivència, de traumes no resolts en la infància, conflictes psicològics, emocionals, de salut, etcètera.

Cadascú, en el seu projecte de vida, assumeix l’existència amb vivències desfavorables per al benestar i l’harmonia. Avui sabem que hi ha persones que són més vulnerables que d’altres atesa la seva genètica, tipus de personalitat, intel·ligència emocional i habilitat, destresa o maduresa per saber com gerenciar una frustració, una crisi, un procés o una experiència traumàtica. Però els indicadors de major dany col·lateral i de més desajust els representen no saber posar nom ni cognom a les crisis. Simplement viure-la, patir-la i agonitzar-hi, però no tenir clar per què es produeixen, qui o què les origina, per què impacten més en algunes persones que en altres. Fins i tot sovint arriben malalties psicosomàtiques que no tenen cap causa orgànica, però que es fan presents de forma aguda, crònica i recurrent.

Patir una crisi sense nom i cognom als conflictes no resolts ens pot portar a la depressió, al pànic, a la soledat, al buit existencial, a la insatisfacció i desharmonia per assolir el benestar i la pau. Amagar els desajustos, negar-los o evitar-los de manera irresponsable o mitjançant l’autoengany, literalment, no és la solució.

Per afrontar i gerenciar adequadament una crisi cal posar-li nom i cognom. El nom: què l’origina? Per què en soc dependent? A què li tinc por? Què temo perdre? El cognom: quins danys col·laterals em provoca? Quin n’és el cost emocional i social? No em permet fluir? Quan la crisi tingui nom i cognom serà més fàcil enfrontar-s’hi i gestionar-la.