Creat:

Actualitzat:

Els moments en què sabem que falta poc per a unes eleccions, però no sabem exactament quan seran, són d’allò més interessants. Sobretot per als que ens agrada observar amb molta atenció els comportaments humans i grupals per entendre el panorama obert. Val a dir, d’entrada, que em posiciono sense embuts per canviar la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum i eliminar tota referència als terminis indicats per a la campanya electoral. I ho faig per dos motius. Un, per coherència. I l’altre, perquè crec que la gent es mereix respecte i que no la prenguin per estúpida (almenys una immensa majoria de la gent s’ho mereix). El primer article del capítol quart de la llei, el 28, diu literalment: “Una vegada convocades les eleccions o el referèndum, el Govern fixarà la durada del període de campanya electoral que no podrà ser inferior a deu dies ni superior a quinze.” I el que em demano és per què ens enganyen o ens autoenganyem amb aquesta ficció. Si el que passa és que els que manen i els que no, a banda i banda, fa temps que estan ja llaurant el tros per arribar en la millor expectativa a “la gran festa de la democràcia”. O no és veritat que el poder, aquí i arreu, exhibeix múscul fins a fer-se pesat en allò on se sap o se suposa fort les setmanes / mesos previs? Però no creieu també que l’oposició, nacional o extrater­restre, cargola fins a l’extrem sobretot en el tram final de la legislatura sota el sagrat deure del control a l’acció del Govern amb qualsevol excusa racional o daliniana? I és que per maximitzar alhora l’errada aliena i el mèrit propi cal una tècnica molt depurada. Siguem pràctics. Si la diferència entre campanya i precampanya és, bàsicament, poder demanar o no el vot, programes, etcètera, dues peticions. Primera, li traiem el prefix pre a precampanya i anul·lem els terminis legals establerts. I segona (si la primera s’ha aconseguit), no ens prengueu per idiotes, que ens sap greu.

tracking