Real desconnexió?

L’agost és, per a molts, sinònim de vacances, descans i desconnexió de la feina. Però en l’actual era digital, separar la vida professional de la personal és cada vegada més difícil, sobretot en aquelles feines en què la comunicació entre clients, empleats i directius es fa mitjançant e-mails, missatgeries internes o xarxes socials. Qui no ha consultat el correu de feina durant les vacances? O ha rebut alguna comunicació o fins i tot alguna tasca? Estic convençuda que molts treballadors. Si és el cas, no hi ha total desconnexió de la feina, aspecte essencial per a una bona salut mental. A França, ja fa temps que es va aprovar el dret a la desconnexió, que obliga les empreses a negociar mesures que regulin l’ús dels mitjans de comunicació per garantir el respecte del temps de repòs dels treballadors. Aquestes mesures han de permetre garantir una bona conciliació entre la vida laboral i personal, millorar les condicions dels treballadors, evitant estrès i l’aparició del síndrome del treballador desgastat. Algunes empreses han instaurat accions com notificacions als treballadors que envien e-mails fora de l’horari laboral demanant si el motiu del cor­reu és realment una circumstància excepcional, o altres que directament bloquegen l’accés a les bústies de correu fora de la jornada laboral. Desconec si aquestes mesures són suficients per garantir aquest dret, sobretot quan encara existeix la forta creença que estar disponible en qualsevol moment és sinònim de ser un bon treballador, implicat en la feina. Personalment penso que enviar correus no imprescindibles fora d’hores no és una mostra de professionalitat ni de responsabilitat, sinó d’una mala gestió del temps laboral i personal. En aquesta vida hem de tenir temps per a tot i ens toca a cada treballador, sigui quin sigui el càrrec, respectar i fer respectar el temps de descans, per a una millor qualitat de vida i un millor rendiment en el treball.