Les set claus
De la disfunció pública
La llei no resol les mancances que tenia la llei anterior
Una de tantes lleis que encara queden al tinter i que ha estat proposada i imposada pel Govern ha estat la Llei de la funció pública. Imposada perquè en cap moment ha estat una llei consensuada, ans al contrari, ha estat enviada al Consell sense els informes preceptius que l’havien d’acompanyar.
De cara a l’opinió pública, és a dir, als ciutadans que no formen part del gremi funcionarial, la llei ha estat venuda com una retallada de drets dels treballadors públics per tenir una futura economia de l’erari públic més sostenible. Una mesura sens dubte populista i oportunista davant les properes eleccions que ja ha tingut la repercussió esperada... La polèmica dels sous i drets adquirits dels funcionaris.
Però curiosament també s’ha pretès amb el mateix text el contrari. Així, s’informa en les reunions mantingudes entre el Govern i els treballadors que presten els seus serveis a l’administració i als comuns, que amb la política de quinquennis, tot i suprimint els famosos triennis sortiran guanyant econòmicament... En què quedem?
El que no s’ha explicat, per exemple, és que la llei en cap moment resol les mancances que tenia la legislació anterior i que com ja és habitual deixa al desenvolupament reglamentari tota la normativa de trajectòria i carrera horitzontal a l’administració. Però si el fet de no resoldre les mancances legislatives anteriors fos poc, el que tampoc preveu el projecte de llei actual és la mesura que s’havia introduït a l’article 5 de la Llei de mesures de reactivació econòmica del 2008, com és el fet de limitar a dos mandats l’excedència quan algú ha estat nomenat per a algun càrrec.
Ha estat un error o la voluntat és permetre que el polític sempre tingui la seva plaça reservada per al moment que vulgui tornar, i reconèixer aquest dret per llei per no tornar a tenir maldecaps com ja va passar en el passat, en el moment que a les eleccions comunals hi va haver problemes que es van solucionar?
Si us plau, que els consellers posin fil a l’agulla i no permetin aquesta disbauxa.