Amb el cotxe a la butxaca

Si aquests dies, passejant per Prada Ramon, es troben amb els mateixos vehicles fent voltes indefinidament pels mateixos carrers del barri, no és que els conductors hagin embogit o estiguin desorientats. La resposta cal cercar-la en la manca d’aparcaments que pateix la capital, una problemàtica que, lluny de ser estacional i restringir-se al període d’estiu, es reprodueix al llarg de l’any amb major o menor intensitat. I que, a més, s’ha cronificat per culpa d’una pèssima gestió per part de l’administració comunal.

Com a centre neuràlgic del país, Andorra la Vella no es pot permetre el luxe de prescindir de zones per facilitar l’estacionament. No només de cara al turista, també per als ciutadans que s’hi desplacen sovint. Però les polítiques del comú semblen anar en sentit contrari. El mandat de Jordi Minguillon ja va acabar amb una actuació absurda a Bonaventura Riberaygua –la substitució d’una trentena de places de zona blava per unes jardineres que ningú li havia demanat–, i Conxita Marsol va donar l’estocada final fent el mateix a l’avinguda Tarragona.

El resultat és contraproduent, perquè a més del caos circulatori, augmenten les infraccions: conductors que aparquen en doble fila –amb el perill que això comporta–, d’altres en zona de càr­rega i descàrrega –provocant embussos perquè els camions no tenen on posar-se–, i d’altres, directament, sobre la vorera.

Per a més inri, el mateix comú s’assegura que treballarà per ampliar el nombre de places. És a dir, per solucionar el problema que ell mateix ha creat. Abans que res, però, potser caldria donar prioritat a altres qüestions, com ara trobar una altra ubicació per a la Fira i el Cirque du Soleil –no pot ser que l’aparcament del Parc Central estigui una quarta part de l’any inutilitzat– i, sobretot, donar al transport públic l’empenta definitiva que es mereix. En cas contrari, no ens quedarà més remei que guardar-nos el coxe a la butxaca...