Internalitzar? Externalitzar?

Quan una empresa comença a créixer, alguns dels debats més grans apareixen amb relació a decidir qui serà el responsable de desenvolupar amb èxit certes tasques que són importants per a l’empresa i requereixen especialització.

Davant d’aquest debat s’obren dos camins. El primer, comptar amb el personal intern de l’empresa perquè doni cobertura a les necessitats del projecte amb els costos que això implica (internalitzar). I l’altre és apostar per recórrer a empreses externes que cobreixin les necessitats que tenim (externalitzar).

Els dos camins tenen avantatges i inconvenients, la clau és saber quan s’ha de seleccionar una opció o l’altra.

Les empreses han d’internalitzar aquells processos que són claus per al negoci, aquells que els fan diferents o millors que la competència.

Les empreses han d’externalitzar quan es busca un proveïdor especialitzat. En aquest cas externalitzar té l’avantatge que l’empresa pot focalitzar els seus millors recursos en l’activitat clau de l’empresa. Una empresa que es dedica per exemple al comerç, pot atreure els millors venedors, però tindrà dificultats per atreure advocats, fiscalistes, experts comptables, experts en protecció de dades o prevenció de blanqueig de capitals.

Evidentment que es pot aconseguir, però l’empresa ha de destinar part dels seus millors directius a assegurar-se que aquests processos en què no és especialista surtin bé, això significa temps, formació i encara que no ho comptem diners en sous, i sobretot en cost d’oportunitat, perquè aquests recursos interns potser podrien estar produint molt més en les àrees productives de l’empresa que supervisant processos dels que no en són experts.

En externalitzar les empreses han de buscar un soci, una empresa amb talent especialitzat que li doni garanties que el servei serà de qualitat i podrà ser prestat a llarg termini, i que tingui experiència desenvolupant aquests tipus de serveis amb èxit.

*Vladimir Fernàndez Armengol, Soci de Crowe