Les set claus
Civisme i educació
El civisme i l’educació són valors que es troben actualment en perill d’extinció
Aguantar la porta a la persona que passa just darrere nostre, o donar les gràcies quan un l’aguanta o ens deixa passar; recollir els excrements del nostre gos al carrer (i no deixar-li fer les miccions a qualsevol lloc); no llençar les burilles del cigarret a terra (o qualsevol altra cosa); no fumar en llocs públics (encara que sigui en un lloc obert) quan veiem que el fum molesta els altres; dir si us plau quan demanem alguna cosa i gràcies quan la rebem, o bon dia i adeu; emportar-se la brossa dels refugis de muntanya; no utilitzar altaveus portàtils per escoltar música a la platja o quan esquiem (ja que a més de la pol·lució sonora que generem hem de tenir present que els nostres gustos musicals no són forçosament compartits per tots), etcètera. Alguns exemples, entre molts altres, de conductes que podríem caracteritzar com a cíviques i educades. Conductes, però, que cada vegada retrobem menys. En efecte, el civisme i l’educació són valors que es troben actualment en perill d’extinció (com molts altres valors, però potser serà el tema d’un altre escrit), ja que si observem el nostre voltant, les interaccions que es poden donar entre éssers humans, aquestes conductes semblen cada vegada menys presents. ¿Quantes vegades hem trobat a faltar alguna de les conductes abans enumerades i hem pensat que aquella persona o aquella altra era poc cívica i/o mal educada? Segurament que moltes... I no s’hi val, com he sentit dir tantes vegades, d’enfocar el problema al·legant que es tracta d’un problema generacional, ja que la manca de civisme o la poca educació afecta avui en dia totes les edats, sense cap distinció (no és exclusivitat de la joventut, per donar només alguns exemples, la proliferació d’excrements d’animals o de burilles al carrer, o la manca d’educació que pateixen les relacions humanes). Cal, doncs, que hi hagi una reflexió urgent sobre aquests valors si no els volem veure desaparèixer.