Temps de vacances

Estem en temps de vacances, de relaxacions mentals i físiques, de repòs de feines i descans d’horaris, d’esmorzars assossegats sense l’angoixa de sentir-se obligats a observar constantment el rellotge, de dinars tranquils amb llargues sobretaules compartides amb vells amics i la família, de migdiades a l’ombra d’un arbre tot escoltant el soroll d’una font propera, o el mar, que amb el cant de les onades embolcalla els somnis d’una tarda d’estiu. Temps de lectures acumulades en un racó de casa tot esperant gaudir amb tranquil·litat de les paraules a través d’una agradable lectura, amb calma, sense sorolls i cap mena de distracció que ens faci perdre el fil d’aquell vers d’un poema llargament compost amb mesura per la ment i l’esperit d’un poeta. Temps de sopars a la fresca acompanyats del cel nocturn, tranquils i sense presses, tot allargant la vetllada davant una copa de vi i una bona estona de conversa al voltant d’un tema qualsevol i que ens durà a tocar amb la punta dels dits, quasi sense adonar-nos, les primeres llums del dia. Viure amb plaer una tarda de pluja d’estiu amb l’agradable sensació de frescor i l’olor produïda per l’emanació de vapors en caure les gotes d’aigua sobre la sorra calenta. Temps d’estiu i de vacances que sense adonar-nos comença a evaporar-se des de la primera mil·lèsima de segon del seu inici, gaudir del nostre període de descans estiuenc ens aportarà les energies i la força per afrontar tots els mesos que tenim davant abans de tornar a gaudir una vegada més de l’estiu, del bon temps i de l’esbarjo, sense haver de mesurar els temps, sense presses i amb la felicitat de saber que farem allò que realment volem fer: viure amb intensitat cada minut de l’estiu i de les nostres merescudes vacances, perquè aquest i ara és el nostre estiu, qui sap com serà el pròxim que vindrà.