Un passeig

Helen Keller es va quedar sorda, muda i cega després de partir una greu malaltia en la seva infantesa. Malgrat aquest importantíssim handicap, no únicament va aprendre a comunicar-se amb els altres, sinó que fou la primera persona sorda, muda i cega que va aconseguir un títol universitari. Els obstacles que va haver de superar per aconseguir els seus objectius, en una època en què les persones com ella gairebé no podien aspirar a poc més que estar vives, foren dignes d’elogi. Ja a la seva maduresa, es dedicà a escriure i a publicar dotze llibres i molts articles periodístics.

Vaig llegir un relat seu sobre una amiga que acabava de fer un llarg passeig pel bosc. Quan Helen li preguntà què havia vist, ella li va respondre: “Res en especial.” Poc temps després, Keller va escriure: “Em vaig preguntar com era possible passejar durant una hora pel bosc i no veure res que li crides l’atenció. Jo hi trobo infinitat de coses: la delicada simetria d’una fulla, el suau embolcall d’un bedoll, la rugosa i espessa escorça d’un pi. Jo, que estic privada de tres sentits, us suggereixo a aquells que pugueu veure i escoltar: feu servir els vostres ulls com si demà fóssiu a perdre la vista. Escolteu la sonoritat d’una veu, el tri dels ocells i els magnífics compassos d’una orquestra, com si haguéssiu de perdre l’oïda. Sentiu cada objecte com si el sentit del tacte us pogués fallar. Oloreu el perfum de les flors com si demà no poguéssiu olorar mai més. Tracteu d’extreure la màxima sensació de cadascun dels sentits. Gaudiu amb plenitud de tota la bellesa que el món ens revela.”

L’estiu ens invita a fluir de la natura en tota la seva esplendor. Dedicar temps a gaudir de la seva bellesa, contemplar-la, olorar-la, escoltar-la i sentir-la, és font de felicitat plena. La marca invariable de la saviesa, és saber descobrir i veure el miracle de les coses més senzilles i comunes.