Andorra horitzó 2030

Com Estat viu i evolutiu, és bo analitzar d’on venim i quins compromisos tenim contrets, per veure si els hem assolit i en podem contreure de nous. Així, si analitzem el programa An-dor­ra 2020 fet públic el febrer del 2007, constatem que recull un apartat denominat Pla de millora de l’atractiu de la natura amb unes previsions generals sobre agricultura, ramaderia i patrimoni natural. Transcorreguts més de deu anys, i en ple avançament de l’agenda Andorra 2030, es podria considerar que els mateixos punts, idèntics, encara són d’actualitat, perquè ens queda molt camí per fer.

Tot i la nostra petitesa a escales europea i mundial, tenim papers de presència a jugar, i sobretot, obligacions de sostenibilitat pròpia a complir. Tant pel nostre benestar, com per la nostra imatge, esdevinguda interès econòmic. Tot indica que l’informe Andorra 2030 encara està obert, i que en relació a l’àmbit del patrimoni natural andorrà, seria bo incloure-hi més accions concretes amb voluntat de complir-les.

Així, es podria prestigiar i potenciar de veritat una ramaderia amb bestiar que peixés a l’exterior sempre que fos possible (cabres i ovelles, a més de vaques i eugues) per facilitar desbrossats de sota boscos i recuperar l’equilibri dels prats d’alçada que els fems del bestiar bogarien.

Això permetria frenar l’avançament descontrolat dels espais emboscats i contribuiria a un millor equilibri natural de fauna i vegetació, facilitaria cor­rectes irrigacions dels terrenys perquè portaria que s’haguessin de mantenir les circulacions i escorrenties de les aigües i els petits torrents, i evitaria riscos naturals. El bestiar es podria gestionar en règim de cooperativa participativa oberta; i les pastures es podrien estendre sobre ter­renys comunals i privats de manera concertada.

Tot plegat generaria més vida i lligams amb la natura i el nostre territori, així com produccions estratègiques pròpies i més saludables.