Emancipació dels joves

Cada any disminueix el nombre de joves que s’independitzen i hi ha un retard constant i continu del moment d’abandonar la llar familiar, agreujat pel fet que es troben, de nou, davant una nova bombolla immobiliària. L’augment constant de preus arreu del territori, especialment a les par­ròquies centrals, el finançament i la precarietat laboral, estan actuant com a fre perquè els joves s’emancipin. Les condicions laborals que pateix el col·lectiu jove, traduïdes en l’alta taxa de precarietat laboral i temporalitat dels contractes, i sumades a les condicions socials, ocasionen greus dificultats per accedir a un habitatge, sigui en propietat o de lloguer. Els últims anys, l’habitatge s’ha convertit en un element de segregació social. La bombolla immobiliària en la qual ens trobem immersos, comporta una revalorització del patrimoni, i per tant, una desigualtat social en funció dels béns immobiliaris. Per una banda, trobem els que són propietaris i han vist com les seves propietats han incrementat el seu preu, i per tant també han augmentat les seves rendes, mentre que per als que no són propietaris, la seva manca de patrimoni suposava el seu empobriment i, amb ell, l’accés a l’habitatge implicava endeutament, en els casos que els sigui possible. Les rendes de lloguer s’han disparat de nou i ja superen els màxims assolits el 2008, la darrera bombolla immobiliària, fet que comporta que el jovent segueixi sense trobar la via d’entrada a un habitatge sense hipotecar la seva vida i el seu futur. Per tot això, des de l’USdA demanem:

– Creació d’un parc d’habitatge públic a preus assequibles tant de compra com de lloguer.

– Implantació efectiva d’un programa d’ajuda a la població jove i no tan jove que faciliti la seva emancipació. Establir mesures penalitzadores efectives per als propietaris que tinguin pisos buits.

– Establir un preu per metre quadrat màxim regulat via impositiva sobre el preu dels lloguers que garanteixi que no superaran el 30% del salari mitjà andorrà.