La màquina dels collons

Dimarts, vuit del matí. Arriba puntual a la cita setmanal amb el carrer Bonaventura Riberaygua la màquina dels collons. La pateixen altres zones d’Andorra la Vella altres dies de la setmana, però en el meu cas la tortura és el dimarts. Ho fa, com deia, puntual, i si no recordo malament, des de fa un parell d’anys. És una espècie de motor elèctric que fa un soroll infernal, que de ben segur supera i amb escreix els límits permesos per totes les normatives i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, i que permet als operaris del comú intentar netejar amb aigua a pressió les voreres d’un carrer maleït. Cal dir, que la professionalitat dels treballadors de la parròquia és encomiable. Arriben puntuals i s’estan quatre o cinc hores amb la màquina dels collons, plogui o faci sol. No sé qui va tenir la idea al comú de comprar la maquineta, però és un fet que no serveixen per res. Les voreres segueixen igual de brutes que abans de començar la neteja infernal amb el giny.

No és el carrer Riberaygua un exemple de paradís de muntanya. És un carrer infestat de cotxes, on passen camions d’una mida que no haurien de trepitjar mai cap nucli urbà. I com els cotxes es trobin un petit col·lapse, el concert de clàxons t’alegra el trajecte. O les motos, que fan més soroll que l’Honda de Marc Márquez. Dilluns i divendres també tens l’ensurt matiner de la recollida del vidre. Si ets de València ciutat, pensaràs que és una mascletà. A mitjanit, ja amb el carrer pacificat, el camió de les escombraries et notifica dos cops que fa la recollida diària.

No sé si avingudes més llustroses com la de Meritxell pateixen la mateixa contaminació acústica que el meu carrer. Ara que l’han reformada es veu que té uns altaveus de molt bona marca amb música diària. A Riberaygua tampoc cal. Ja hi ha una botiga d’electrodomèstics que treu el seu al carrer i amb els decibels a tope. I els veïns, que es fotin.